La manca d’aigua persistent afecta els pins més tard que les alzines

Surts a passejar pel camp a Osona un dia al vespre. A l’altra banda del camí, a certa distància, veus el vessant d’un turó ple de clapes vermelloses amb pins d’aspecte eixut. Alguns han perdut totes les seves fulles. Altres les conserven, però sense cap rastre de color verd. Aquests pins estan morts sense remei. No obstant, possiblement, estan sentenciats des de l’estiu passat. 

La sequera ofega des de fa més de dos anys. Al llarg dels mesos de maig i juny ens ha donat petites treves però, en general, portem molts mesos vivint una sequera persistent que sovint va acompanyada de molta calor com a l’estiu passat o aquests darrers dies. Els boscos s’enfronten a aquesta situació de diferents maneres. El que hem vist és que els pins no responen a aquesta manca d’aigua de la mateixa manera que  les alzines o els roures. Però, en què es basa aquesta diferència? 

Com enfrontar-se a la sequera prolongada? 

Els arbres planifolis com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l’estratègia de “renovar-se”. És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor. Això és perquè davant d’una forta sequera els planifolis  tanquen  els estomes. Els estomes són els porus que tenen a la superfície de les fulles i a través dels quals la planta transpira evaporant aigua i on fa la fotosíntesi. Per tant, en tancar aquests porus, la planta redueix al màxim la pèrdua d’aigua, però alhora també deixa de fer la fotosíntesi. Si aquesta sequera s’allarga en el temps, les fulles d’aquests arbres s’assequen i cauen esperant poder rebrotar quan la situació millori. Això és el que hem vist en moltes alzines després de les pluges d’aquesta primavera: que han començat a rebrotar. Mentre no tenen fulles verdes, però, no poden fer la fotosíntesi, per tant, si la situació s’allargués molt en el temps i no poguessin treure’n de noves, es posaria en risc la seva supervivència per inanició.

Per altra banda, les coníferes com els pins o els avets tenen una estratègia diferent, basada en la “resistència”. Davant una forta sequera, aquestes espècies resisteixen tant com poden a les condicions adverses. Si la situació és molt severa o de llarga durada poden començar a perdre algunes fulles per minimitzar les necessitats d’aigua. En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més endins de les branques, per poder mantenir les més joves de les puntes fent la fotosíntesi per mantenir així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la capçada es manté verda (símptomes progressius).   

En altres casos, els pins semblen en bon estat fins i tot durant períodes llargs de sequera, però arriba un moment que, en qüestió de pocs dies, la capçada queda totalment marronosa (símptomes sobtats). Quan això passa, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest col·lapse dels pins pot arribar mesos, o fins i tot anys, després d’haver-se acabat un període de sequera. Això explica perquè malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, hem vist com apareixen pins amb les capçades marrons sobretot en zones d’Osona i el Berguedà: són pins  que estan morint per la sequera de l’estiu passat!

Una afectació silenciosa 

Segons l’informe DeBosCat 2022, l’any passat va ser l’any amb més boscos registrats afectats per sequera. D’un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, 5.993 hectàrees eren coníferes. Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis registrats afectats. Ara bé, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han estat perjudicades per aquesta manca d’aigua prolongada. Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de forma silenciosa i, lamentablement, no ens permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí un temps. 

No obstant, AlertaForestal continuarà amb els ulls al bosc. Amb la col·laboració del voluntariat esperem poder fer un seguiment el més acurat possible dels boscos afectats per sequera a Catalunya.