Sabies que els estris de cuina fets de fusta de boix són una de les millors opcions per cuinar?
A casa nostra habiten molts testimonis tímids sobre la nostra relació amb la flora autòctona. Aquests testimonis ens connecten amb els boscos d’arreu, ens ajuden a conèixer la identitat de les espècies i, en redescobrir-los, poden renovar el nostre afecte per una planta, convertir-la en una amiga.
Avui, aprenem per estimar: el boix.
El boix, amb nom científic Buxus sempervirens, és un arbret o arbust de fulles corretjoses, petitones i lluents que pot arribar a tenir una presència solemne, ja que pot assolir els 8 metres d’alçada si no se’l molesta durant la seva llarga vida. Les fulles són sempre verdes com el seu nom llatí ens indica. Habita el sotabosc de fagedes, pinedes i alzinars i suporta molt bé l’ombra i els sòls poc profunds i rocosos. És un arbust apreciat per la jardineria, ja que tolera molt la poda i pot formar tanques compactes i denses.
La seva fusta groguenca és una de les més fines i pesades, la qual cosa l’ha fet un tresor històric pel tornejat i tallat. Actualment, encara es fa servir per fer estris de cuina, una gran elecció per aquest ús donat que és una fusta dura, resistent i molt poc porosa, cosa que la protegeix d’agafar olors i sabors a més de fer-la molt higiènica. També s’ha fet servir molt per fer petits articles com pintes, caixetes o peces d’escacs…
Cultura i història del boix
Històricament, s’ha fet servir per fer planxes de gravat, el famós gravat català al boix, que es feia ja al segle XIV tallant sobre fusta de boix una imatge per després fer-ne reproduccions en paper, com si fos un tampó!
I aquí no acaben les arts i oficis que empraven el boix: al segle XVIII va aparèixer l’art tèxtil de la punta al coixí. En aquesta tècnica es feia servir un coixí, fil, agulles i boixets: uns pals fets de fusta de boix que servien de pes. Com que aquests boixets repicaven en fer-los servir, d’aquí va sorgir la dita: molt soroll de boixets i poques puntes, que seria el mateix que dir molta fressa i poca endreça o moltes bufes i pocs trons.
Font: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Foto: Òscar Moreno
L’eruga del boix
La Cydalima perspectalis és una espècie exòtica invasora original d’Àsia que va arribar a Catalunya fa quasi una dècada. El 2014 es va detectar per primer cop la seva presència a la Garrotxa i, des de llavors, aquesta espècie d’arna s’ha expandit a una velocitat sorprenent per tot el territori. La seva depredació sobre els boixos pot ser devastadora, ja que, en la seva fase d’eruga, pot arrasar amb les fulles de boixos sencers. En 2019 ja s’havia expandit fins al Baix Ebre i, des de la seva arribada a través de boixos ornamentals d’Àsia, ha suposat un desastre pels boixos autòctons d’arreu del territori.
Dites populars
Portar una branca de boix a la butxaca evita el cansament al camí
dita popular aragonesa
A Jacetania, Aragó, deien que portar una branca de boix a la butxaca evitava el cansament del camí. A la vall de Benasc deien que portar una fulla fresca de boix a la boca evitava la set en caminar per la muntanya. També es creia que cremar una branca d’aquesta planta durant un temporal tenia el poder d’allunyar als llamps…
Antigament, al boix se li atribuïen moltes qualitats màgiques medicinals i terapèutiques, tot i que avui en dia no és molt recomanable fer-ne ús, ja que el boix és una planta tòxica i pot arribar a causar la mort si ingerim les fulles! Així que millor, en tot cas, endur-nos el boix a casa en forma de cullera per cuinar!