La processionària, és un lepidòpter que abunda als boscos de pins d’Europa del sud i es considera el paràsit més important de tots els que afecten als pins peninsulars. Es caracteritzen per les bosses de seda que deixen als arbres i les processons que fan a l’hivern per a enterrar-se. S’alimenten de les fulles dels pins produint defoliacions que poden arribar a reduir el creixement de l’arbre o inclòs dur-lo a la mort.
Malgrat això, també són una peça clau per l’ecosistema, ja que hi ha una gran quantitat de paràsits i depredadors que s’alimenten dels seus ous, larves, crisàlides i adults. Trobem la processionària al menú d’ocells, mamífers, insectes i fins i tot de fongs.
A l’estiu quan l’arna posa els ous a les acícules dels pins, aquests ous són el menjar de formigues, vespes i cigales. Les arnes són també un atractiu menjar per a ratapinyades i lirons.
Quan avança el seu cicle i les erugues neixen, des de l’agost (en zones més fredes) fins a l’octubre (en el litoral), passen a ser el menjar dels ocells insectívors. Entre els que trobem la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), o el cucut (Cuculus canorus).
Entre el febrer i el març quan baixen en processó i s’enterren, la merla (Turdus merula), el puput (Upupa epops) i el corb (Corvus corax), localitzen i agafen les erugues.
A més, hi ha un fong anomenat Cordyceps militaris que parasita a la processionària. Quan les erugues baixen en processó, el fong tira les seves espores que poden enganxar-se als pèls urticants de la processionària. Posteriorment, la humitat i l’enterrament de les erugues afavoreix que els fongs germinin sobre la crisàlide de la eruga i vagin alimentant-se d’ella poc a poc, fins que la papallona que es desenvolupa en el seu interior mor.
Aquestes representen algunes de les espècies per a les quals la processionària és una font important d’aliment, així que, com veiem amb la processionària, no tot és dolent. El problema és que l’augment de temperatura causat pel canvi climàtic provoca un increment descontrolat d’aquesta eruga que abans es podia regular de forma natural.