Anem d’excursió pel paisatge mediterrani. Caminem envoltats de pins, però quan volem saber de quina espècie es tracta ens tornem “bojos” per identificar-la.
Des d’Alerta Forestal hem fet una guia i una infografia comparant les característiques particulars de cada espècie. Fixar-nos en les pinyes, les fulles (acícules), l’escorça o els pinyons poden ajudar-nos en la difícil tasca d’identificar-los.
Al paisatge peninsular podem identificar sis espècies: la pinassa (Pinus nigra subs. salzmannii), el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinastre (Pinus pinaster), el pi roig (Pinus sylvestris), el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi negre (Pinus uncinata).
També podem trobar als jardins espècies introduïdes com són el Pinus radiata i el Pinus canariensis. Aquestes espècies les identificarem fàcilment perquè, a diferència dels autòctons, tenen les acícules disposades de tres en tres. En aquest post ens centrarem només en les espècies peninsulars.
Una de les característiques que més ens pot ajudar a identificar les espècies són les pinyes. Si no les veus a l’arbre busca-les al terra, agafa-les i observa-les detingudament.
Si veiem un arbre molt carregat de pinyes probablement estem davant d’un pi blanc, ja que les seves pinyes no cauen al madurar. A més, veurem que la pinya té la cua (peduncle) corbada. Podem diferenciar el pi blanc del pi pinastre, perquè el pi pinastre té la pinya més gran de totes. Pel que fa a les pinyes del pi pinyer, aquestes són més arrodonides i és l’única pinya que no té peduncle. A més, els pinyons no tenen ales (s’utilitzen per a que la llavor es transporti) com en la resta d’espècies, tenen una closca dura i són molt cotitzats a la nostra cuina. Les pinyes de pinassa, pi roig i pi negre són les més petites. Per diferenciar entre la pinya de la pinassa i el pi roig hem de fixar-nos en el peduncle: el de la pinassa és molt curt i el del pi roig, a més de ser curt, és corbat. Per últim, si veiem una pinya molt asimètrica que s’assembla a un eriçó, indubtablement pertany al pi negre.
Si mirant només la pinya encara tenim dubtes per a identificar l’espècie, podem fixar-nos en un altre tret visible: les fulles.
Tant el pi roig com la pinassa i el pinastre tenen franges blanquinoses a les fulles. Però hi ha un truc per diferenciar-les entre elles: les fulles del pi roig són més petites, recargolades i d’un color blavós. Pel que fa a les fulles de la pinassa es poden diferenciar perquè són més gruixudes i punxoses que les del pi pinyer. Si la fulla no té franges blanquinoses i podem fer un nus amb elles, pertanyen a un pi blanc, que té fulles molt flexibles. Per últim, les fulles del pi negre són petites com les del pi roig, però no tenen el color blavós i són força atapeïdes.
Un altre tret distintiu és l’escorça. La més característica és la del pi pinyer, la pinassa i el pi roig. Si observem una escorça clivellada amb plaques molt grosses, es tracta del pi pinyer. Però si l’escorça s’assembla a un paper amb un color gris-platejat, probablement tenim enfront una pinassa. Per últim, si el tronc té un aspecte escamós i un color ataronjat, probablement és un pi roig. La resta d’espècies són una mica més difícils d’identificar a través de l’escorça.
Finalment, no és molt fiable identificar els pins a través de la seva copa, perquè la seva forma depèn de les condicions sota les que han crescut els arbres. Les úniques que ens poden donar pistes són la capçada del pi blanc, que és irregular, i la del pi pinyer, una copa ampla amb forma de paraigües.
Esperem que amb l’ajuda d’aquesta guia i infografia sigueu capaços d’identificar amb més facilitat les espècies de pins!