El canvi climàtic farà que les sequeres siguin cada vegada més freqüents i intenses a la regió mediterrània. A Catalunya, aquest problema s’ha fet especialment visible amb una sequera que es va prolongar durant tres anys i que va afectar bona part del nostres boscos.
De manera general, la vegetació mediterrània tolera els estius gràcies a la seva capacitat de reduir o limitar el seu creixement durant els mesos més secs i càlids. Però, què passa quan la manca d’aigua es prolonga durant anys? Els arbres entren en una situació d’estrès persistent que posa en risc la seva supervivència: no arriba prou aigua a les parts superiors, disminueix la seva capacitat de mantenir les funcions vitals i, alhora, augmenta el risc davant de fongs, insectes i altres plagues que aprofiten aquesta vulnerabilitat de les masses boscoses. En casos extrems, alguns individus acaben morint.
Afortunadament, des del 2024 la situació ha fet un gir i les precipitacions han sigut abundants, omplint els sòls d’aigua i recuperant la funcionalitat dels boscos.
El pi roig, l’espècie més afectada
Algunes espècies mediterrànies toleren millor la manca d’aigua que d’altres, o almenys, presenten estratègies que els permeten sobreviure més temps sota condicions d’estrès. Seria el cas de l’alzina, el roure o el pi blanc, per exemple, que viuen en zones on pot ploure-hi poc al llarg de l’any. D’altres, però, com el pi roig, són més vulnerables a les sequeres prolongades i a la calor.
El pi roig és una espècie pròpia de condicions climàtiques europees més fresques i humides que Catalunya. Aquí el trobem al límit sud de la seva distribució europea, i a les muntanyes de Prades hi trobem una de les seves poblacions més meridional, que és també una de les més afectades per la sequera al nostre país. Aquestes afectacions es deuen a què les condicions cada cop més seques i càlides estan deixant de ser adequades per la vida d’aquesta espècie. Però al sud de Catalunya no només hi ha afectació de pi roig, sinó que també comença a haver-n’hi de pi blanc.
Fins ara es pensava que el pi blanc podia resistir a unes condicions de sequera molt severes, però s’està començant a veure que aquesta espècie també comença a mostrar símptomes de decaïment en aquelles zones on la sequera va ser més intensa aquests darrers anys.
Però la mort d’un arbre té efectes més enllà: el sòl, l’estructura de la vegetació o l’hàbitat de moltes espècies animals se’n poden veure greument afectats. La sequera té, per tant, un impacte sobre tot l’ecosistema.
Però aquest estiu, ens hem de preocupar?
Tot i que les pluges d’aquest any han donat un respir a la vegetació i un impuls per afrontar l’estiu, els efectes de la sequera no només es manifesten durant els períodes sense pluja. En les coníferes, com els pins, aquests efectes s’acumulen als arbres i poden aparèixer molt de temps després, fins i tot anys més tard. Així, no és estrany observar com les capçades es tornen completament marrons de manera sobtada, tot i no trobar-nos en un moment de sequera.
L’arribada de l’estiu ens recorda la importància de continuar observant l’estat dels nostres boscos. Des d’Alerta Forestal us animem a enviar fotografies sobre l’impacte de la sequera als boscos de Catalunya per ajudar-nos a fer-ne un seguiment tan acurat com sigui possible.
