Què puc fer si em trobo un bosc afectat perprocessionària?
Identifica els símptomes
La processionària únicament afecta els pins. Els símptomes més evident són les bosses blanques i la defoliació.
Avalua la gravetat de l'afectació
A l'aplicació trobaràs una guia visual que t'ajudarà a valorar l'afectació, tot i que en alguns casos pot ser que resulti més difícil. Encara que no sigui exacta, la teva valoració serà molt útil.
Fes una fotografia en horitzontal
Fes una fotografia de paisatge en horitzontal, on es vegi tot un bosc on les erugues de la processionària hagin fet bosses i s’hagin menjat les fulles dels arbres.
Introdueix l'observació a l'App
Accedeix a l'aplicació AlertaForestal per introduir la teva observació. També pots fer-ho des del teu ordinador o tauleta a través de la web-app.
L'App pas a pas
Accedeix a l'aplicació i puja la teva fotografia
Ubica la teva fotografia
Comenta l'observació
Preguntes freqüents sobre laprocessionària
Què és la processionària del pi?
La processionària és una papallona nocturna autòctona que en la seva fase d’eruga s’alimenta de les acícules dels pins, provocant el seu afebliment. Quan les erugues són grans desprenen uns pèls urticants que poden provocar lesions i molèsties a persones i animals.
Quins són els símptomes de la processinària als nostres boscos?
El símptoma més clar de presencia de processionària al bosc són les bosses a les capçades dels pins a finals de la tardor i l’hivern i les processons d’enterrament que fan les erugues del desembre a l’abril. Des de que neixen les erugues fins que comencen les processons, s’alimenten de les fulles dels pins i es poden observar les defoliacions. En arbres adults no solen causar la seva mort, però provoquen una disminució del creixement, i un augment de la seva debilitat, predisposant-los a atacs d’altres insectes perforadors que són els que podrien causar la seva mort.
Quines són les espècies d'arbres més afectades a Catalunya?
La processionària s’alimenta de totes les espècies de pi (i cedres), tot i que tenen una preferència per la pinassa (Pinus nigra) i pel pi roig (Pinus sylvestris).
Per què fem una alerta sobre processionària?
La processionària (Thaumetopoea pityocampa) és una espècie d’arna molt coneguda per les bosses de seda que deixa als arbres i per les processons d’erugues que fa a l’hivern.
Durant la fase d’eruga, menja fulles de diferents espècies de pi i de cedre i també serveix d’aliment a diferents espècies d’ocells com ara les mallerengues, les puputs, etc. que viuen a les pinedes. Per aquest motiu, la processionària juga un paper important en l’ecosistema i el més habitual és que les seves poblacions no causin perjudicis importants.
Però de tant en tant, es registren autèntiques explosions demogràfiques d’aquesta arna, la qual cosa provoca certa alarma social, per dos motius:
- perquè produeixen defoliacions (eliminació de fulles) molt intenses i molt extenses en algunes pinedes, com les dels hiverns de 2016 i 2017.
- perquè les erugues tenen uns pels defensius urticants que poden irritar la nostra pell i les nostres mucoses (i les de molts altres animals), i produir reaccions al·lèrgiques severes.
Encara hi ha coses que no coneixem bé sobre el comportament d’aquesta espècie. Fins ara, aquestes explosions demogràfiques tenien lloc de manera poc o molt cíclica i no era gens habitual que afectessin dos anys seguits la mateixa zona de manera molt intensa; així, el bosc tenia temps a recuperar-se abans de la següent defoliació. Però aquesta situació està canviant i ara cal recollir més dades per comprendre bé el per què i com afectarà això la salut de les pinedes a mig i llarg termini.
Com farem servir les dades recollides?
La informació que obtindrem amb les vostres observacions (on hi ha processionària i com d’afectat està el bosc) es combinarà amb dades climàtiques, mapes de vegetació, mapes topogràfics i altres fonts d’informació que tenim per elaborar models. Això ens permetrà respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:
- Les afectacions més grans es donen en llocs càlids o freds?
- Com intervnen la pluja o la neu en aquestes afectacions?
- Les erugues prefereixen unes espècies de pi concretes o tant els fa?
- Hi ha altituds per sobre o per sota de les quals no trobem zones afectades?
Quan tinguem dades recollides de diversos anys, podrem tractar la informació tenint en compte com canviarà el clima en el futur i així podrem predir l’impacte de l’afectació de la processionària en els boscos de Catalunya per als propers anys i dècades. Això ens permetrà estimar la probabilitat que passin algunes coses relacionades amb aquest impacte, com ara:
- Si continua augmentant la temperatura, hi haurà afectacions més importants o no?
- Quina proporció de les pinedes de Catalunya es podria veure afectada?
- És més probable que es donin afectacions severes a les comarques del nord o del sud?
- I a l’interior o a la costa?
Conèixer tota aquesta informació serà molt útil per planificar els tractaments forestals preventius i els usos del bosc; per exemple, per desaconsellar de manera anticipada i temporal l’ús recreatiu dels boscos amb molta afectació.
Mapa d'alerta
Aquest mapa et permet veure totes les contribucions dels ciutadans i ciutadanes a les alertes sobre processionària que hem activat. Si t’has registrat a l’hora de fer les observacions, pots visualitzar totes les dades que has aportat seleccionant el teu usuari.
Més informació sobre laprocessionària
La processionària té un cicle vital complex: a l’estiu, l’arna posa els ous a les fulles de diferents espècies de pins, agrupats en forma de cilindre. Des de l’estiu fins a la tardor van naixent les larves, que passen per cinc estadis larvaris diferents. A partir del tercer estadi ja desenvolupen els característics pèls taronges urticants que desprenen quan se senten atacades.
Quan comença el fred, les erugues dels darrers dos estadis fan les típiques bosses blanques a les capçades dels pins, on es refugien per suportar les baixes temperatures. A l’hivern i principi de primavera, segons la zona, formen les típiques processons d’erugues que baixen dels pins per enterrar-se. Sota terra, cada larva forma un capoll i es transforma en crisàlide (l’últim estadi abans de transformar-se en l’arna adulta). En aquest estadi passarà almenys un any, i pot mantenir-se així més anys fins que arribi un estiu amb bones condicions per a que surtin i torni a començar el cicle.
