Drons, teledetecció i ciència ciutadana per identificar l’afectació dels boscos per la processionària

Vista de dron d’una pineda amb bosses de processionària. Foto: Jaume Balagué.

En un estudi recent publicitat a la revista Forest en el que hi participa l’investigador del CSIC al CREAF i el CTFC Lluís Brotons, i que ha estat parcialment finançat per la Fundació Bancaria “La Caixa” en el marc del projecte “Boscos sans per a una societat saludable”, es proposa l’ús de tecnologia de teledetecció muntada sobre sistemes aeris no tripulats (drons) amb processament d’imatges d’alta resolució, per avaluar els impactes dels creixements de les poblacions de processionària a escala local i a escala de parcel·la de bosc.

Per als investigadors d’aquest estudi, estructurar una vigilància dels impactes temporals i espacials d’aquesta eruga que sigui adequada i econòmicament rentable és una necessitat creixent. L’ecologia forestal ha de poder avaluar millor els patrons de propagació de les explosions demogràfiques d’aquesta plaga i ajudar al desenvolupament de mesures orientades a minimitzar els impactes negatius de l’insecte sobre la salut del bosc i també sobre la salut humana.

Els resultats de l’estudi mostren que la metodologia permet la identificació d’arbres sans, infestats i completament defoliats, i suggereixen que permet obtenir índexs d’infestació amb una bona fiabilitat. Aquest enfocament proporciona avaluacions d'impacte per processionària eficients des del punt de vista de temps i personal necessaris, i permet estimar la defoliació a escala de l’arbre de manera quantitativa.

El mètode podria ampliar-se a escales espacials més grans, en combinació amb imatges de teledetecció per satèl·lit o amb la incorporació d’informacions provinents de la ciència ciutadana.

Referència:
Cardil, A.; Vepakomma, U.; Brotons, L. “Assessing Pine Processionary Moth Defoliation Using
Unmanned Aerial Systems”. Forests 2017, 8, 402.
Comparte esta noticia: