Què puc fer si em trobo un bosc afectat perpapallona del boix?
Identifica els símptomes
L'eruga del boix es menja les fulles dels boixos. Cerca boixedes en què hagin perdut les fulles.
Avalua la gravetat de l'afectació
A l'aplicació trobaràs una guia visual que t'ajudarà a valorar l'afectació, tot i que en alguns casos pot ser que resulti més difícil. Encara que no sigui exacta, la teva valoració serà molt útil.
Fes una fotografia en horitzontal
Fes una fotografia de paisatge en horitzontal, on es vegi una visió àmplia de boixos menjats per l’eruga del boix.
Introdueix l'observació a l'App
Accedeix a l'aplicació AlertaForestal per introduir la teva observació. També pots fer-ho des del teu ordinador o tauleta a través de la web-app.
L'App pas a pas
Accedeix a l'aplicació i puja la teva fotografia
Ubica la teva fotografia
Comenta l'observació
Preguntes freqüents sobrela papallona del boix
Per què fem una alerta sobre la papallona del boix?
L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) és una espècie d’arna invasora que, durant la seva fase d’eruga, s’alimenta de les fulles del boix i pot arribar a deixar-los totalment defoliats.
Aquesta arna és originària de l’est asiàtic (Xina, Japó i Corea), però va ser introduïda accidentalment a Europa a través del comerç de plantes vives al 2007, concretament a Alemanya i als Països Baixos. Anys després, al 2014, es va trobar per primera vegada a Catalunya —a Besalú, Girona— i en molts pocs anys s’ha convertit en una nova plaga al nostre país. Es desconeix quina és la seva distribució actual, doncs té una alta capacitat invasora i en fase d’arna pot volar diversos quilòmetres i posar-hi els ous. El que sí es coneix pel moment és que les comarques més afectades són la Garrotxa i Osona, encara que hi ha d’altres on també se n’ha trobat, com ara el Ripollès, la Selva, Pla de l’Estany i Girona, sense saber, però, quin és l’abast de l’afectació.
Actualment, l’eruga del boix està generant una gran alarma social pels efectes visibles que causa als boixos: els deixa totalment defoliats i, fins i tot, pot arribar a devorar la seva escorça, posant en perill la supervivència de la planta. Alhora hi ha molta incertesa sobre les implicacions que poden tenir aquestes altíssimes afectacions d’una banda pel desconeixement que tenim sobre la capacitat de recuperació dels boixos afectats i de l’altre de la velocitat d’expansió de la plaga. En relació al benestar de les persones, les erugues fan uns fils de seda que les permeten desplaçar-se d’uns boixos a uns altres per seguir menjant-se´ls i formen autèntiques teranyines que s’enganxen al cos de les persones que passegen entre arbustos infectats.
Encara existeix molt desconeixement de la seva expansió actual i potencial, de la intensitat de la seva afectació, de com ha variat el seu cicle de vida a Catalunya, de l’impacte que el debilitament i/o mortalitat dels boixos pot acabar tenint a les altres espècies d’animals i plantes d’aquests ecosistemes, de si apareixeran enemics naturals que ajudin a controlar la plaga, etc.
És imprescindible començar a recollir dades per intentar respondre aquestes preguntes i comprendre el més aviat possible com s’expandeix i com afecta i afectarà l’eruga del boix a les boixedes de Catalunya.
Com farem servir les dades recollides?
La informació que obtindrem amb les vostres observacions —on hi ha hagut afectació per l’eruga del boix i com d’afectat està el boix— ens servirà per anar monitoritzant l’expansió d’aquesta plaga. També es combinarà amb més dades: meteorològiques (precipitació, temperatura, etc.), mapes topogràfics i altres fonts d’informació, amb les quals modelitzarem la seva expansió. Això ens permetrà respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:
- Hi ha condicions concretes, que puguem detectar, que afavoreixin o retardin l’expansió de l’eruga del boix?
- Fins a on ha arribat l’expansió de la plaga?
- A quina velocitat es propaga? Pot acabar afectant a tota Catalunya? Quan?
Combinarem aquesta informació amb experiments específics per analitzar la mortalitat del boix després d’atacs continuats de la plaga i respondre preguntes com ara:
- Es recupera el boix després de l’atac de l’eruga?
- Quina proporció de les boixedes de Catalunya podrien morir?
- És més probable que hi hagi afectacions més severes en unes zones o altres?
- Com pot afectar l’alta mortalitat de boixos al funcionament global de l’ecosistema forestal?
Conèixer tota aquesta informació serà molt útil per tenir dades sobre l’expansió de l’eruga i poder localitzar nous focus de la plaga.
Mapa d'alerta
Aquest mapa et permet veure totes les contribucions dels ciutadans i ciutadanes a les alertes sobre boixedes afectades que hem activat. Si t’has registrat a l’hora de fer les observacions, pots visualitzar totes les dades que has aportat seleccionant el teu usuari.
Més informació sobrel'eruga del boix
L’eruga del boix té un cicle complex que pot incloure dues, tres o més generacions per any, depenent principalment de les condicions climàtiques de la zona on està vivint. En el seu estadi més desenvolupat, les erugues fan uns 35-40 mm i són de color verdós. La forma més comuna de la papallona adulta és amb les ales blanques i el marge marró fosc, però també es poden trobar exemplars foscos, marronosos tot ells. Fan uns 26-45 mm d’envergadura i és bastant difícil de confondre amb cap altre.
El juliol i l’agost són els mesos de màxima afectació dels boixos perquè és quan les erugues estan més actives i la seva voracitat és màxima, provocant una defoliació extrema de les plantes. Els boixos són arbustos molt resistents amb capacitat de rebrotar i tornar a treure les fulles necessàries per a la seva supervivència. Tot i això, els anys 2017 i 2018 han estat dos any de defoliacions continues de les boixedes, principalment de la zona de la Garrotxa i d’Osona, i el debilitament repetit que van patint aquestes plantes pot arribar a provocar-ne la mort.
