Avui, 5 de juny, és el Dia Mundial del Medi Ambient, un dia per recordar que el medi que ens envolta és casa nostra i part fonamental del nostre benestar. En Jordi Vayreda, ecòleg del CREAF i coordinador científic d’Alerta Forestal, ens parla sobre un ecosistema clau que cal mantenir en bon estat de salut: els boscos. Deixa’t sorprendre, descobriràs que els boscos tenen memòria, que la seva salut està compromesa i que la ciutadania pot ajudar-los. T’hi apuntes?

 

Comencem bé la casa i anem a les bases: Jordi, què és un bosc sa?

Per entendre què és un bosc sa, hem de filar encara més prim i entendre què és un bosc, com funciona i què pot fer que emmalalteixi. Un bosc no són només els arbres i els arbusts que tots veiem, sinó també el sòl on arrelen, els ocells que hi habiten, els mamífers, els fongs i els bacteris… Totes aquestes espècies tenen el seu paper dins l’ecosistema, es troben dins una xarxa d’interaccions que fa que tot plegat funcioni. Podríem dir que un bosc és com un organisme complex que s’altera quan hi ha pressions, com ara un incendi, una sequera intensa, una ventada, etc., fins al punt que si la pressió és molt intensa o recurrent pot ser difícil que es recuperi.

Quan parlem de bosc sa, parlem d’un bosc on tots els processos que s’hi donen funcionen correctament, com el creixement dels arbres, les interaccions entre espècies o la descomposició de la matèria orgànica. És a dir, que totes les peces d’aquell ecosistema que abans mencionàvem encaixen i estan en equilibri. En el moment en què aquesta situació s’altera i una peça falla augmenta la probabilitat de que emmalalteixi, per exemple, amb l’aparició de plagues que se n’aprofitin. Aleshores ja podem dir que no és un bosc sa, sobretot si no és capaç de recuperar-se.

I es fàcil que tota aquesta estructura d’interaccions es mantingui estable?

La veritat és que no. En el context actual de canvi climàtic és difícil que un bosc pugui mantenir tot aquest engranatge en perfecte estat, perquè justament la manca d’aigua o les elevades temperatures són pressions afegides. Però no només afecta el canvi climàtic, sinó també altres pressions que hi exercim les persones directa o indirectament, per això preferim parlar de canvi global i de la importància de la  memòria dels boscos.

La memòria dels boscos?

Sí, l’estat de salut d’un bosc no és només qüestió del present, sinó de les condicions que va patir en el passat, de la seva història i vivències, tant per efectes humans com per situacions climàtiques anteriors. Justament les pressions que exercim els humans sobre els boscos, com la introducció d’espècies invasores, els aprofitaments  forestals per treure’n llenya o l’erosió del sòl, deixen cicatrius al bosc que poden tenir conseqüències a molt llarg termini. Així que, vist des de fora, un bosc pot semblar sa perquè té bon aspecte, però si indaguem en la seva història podem descobrir que ha patit varies alteracions prèvies i que poden ser la causa del seu debilitament actual. I un bosc debilitat és més susceptible a patir problemes de salut. Cal tenir-ho en compte.

 

I els boscos que ens envolten, els mediterranis, són sans?

En el cas de la conca mediterrània es fa difícil trobar boscos amb un estat de salut perfecte, perquè històricament han rebut moltes pressions. A aquesta història se li afegeixen les alteracions climàtiques actuals, que provoquen situacions d’aridesa acusada i aparicions de plagues que acaben perjudicant els arbres. Podria ser el cas de la plaga de la processionària, que afecta els pins i que porta tres anys seguits menjant-se les seves fulles .

Cert, és una situació preocupant. De fet, aquest any se n’està ampliant la informació gràcies a la col·laboració ciutadana, no?

Sí, des de fa mig any qualsevol persona que passegi per la muntanya pot donar-nos un cop de mà si veu alguna afectació forestal i en fa una foto. Hem creat la plataforma Alerta Forestal per recollir aquestes imatges i  intentar veure com podem avançar-nos i preveure l’efecte de la sequera o de les plagues als nostres boscos. Sabem que existeixen fenòmens que perjudiquen els boscos, quina trajectòria segueixen al llarg del temps, però cal conèixer més com afecten, on i en quin moment.

Com a ecòleg, quan tens un seguit de situacions prèvies que es compleixen, ja t’ajuden a fer una diagnosi per saber què està passant al bosc. Tot i això, es necessita moltíssima informació per a què les previsions siguin acurades, i sobretot cal acumular dades per a una bona gestió a llarg termini: quines són les espècies més vulnerables, quins són els factors ambientals que més incidència tenen (tipus de sòl, pendent, temperatura, sequera,…).

A tota aquesta informació que ens proporciona Alerta Forestal a través de les usuàries i usuaris de la plataforma, caldrà que hi afegim el factor humà. Només així podrem saber si un bosc és sa i com cal gestionar-lo.