Alerta Nevada

Ajuda’ns a saber on hi ha arbres abatuts per #Nevada i com d’afectat ha quedat el bosc.

Com ha de ser la foto que ens enviïs?

Si segueixes les següents recomanacions a l’hora de fer les fotos, les teves observacions seran de molta utilitat per a la nostra recerca:

  1. Quan trobis un bosc amb arbres abatuts per la neu, activa el GPS del mòbil. Si no vols o no pots activar-lo, sempre pots localitzar després el punt sobre el mapa.
  2. Fes una fotografia de paisatge, on es vegi tot un bosc amb arbres abatuts pel pes de la neu o una allau. No ens interessen els arbres que hagin estat talats pels equips de treballs forestals.
  3. Per defecte, fes la foto horitzontal.
  4. Només si consideres que una foto vertical ajudaria a veure millor l’abast de l’afectació, fes-la en aquest sentit.
  5. Obre la web-app per entrar les dades, escull l’alerta #Nevada i segueix les instruccions per pujar la teva observació. Si tens dubtes de com fer-ho, consulta aquest enllaç.
nevada baixa
nevada molt alta
  • Per valorar el grau d’afectació hauràs d’escollir a quina d’aquestes imatges s’assembla més el bosc que estàs observant.

        

    Afectació molt alta

    El 90% dels arbres han sigut abatuts per la neu.

     

    Afectació alta

    El 60% dels arbres han sigut abatuts per la neu.

     

    Afectació moderada

    El 30% dels arbres han sigut abatuts per la neu.

     

    Afectació baixa

    El 10% dels arbres han sigut abatuts per la neu.

    Cada bosc té les seves característiques i pot ser que, en alguns casos, resulti més difícil escollir a quina imatge s’assembla més la teva observació. Si contemples un tros de bosc aproximadament com el que veus en el dibuix, la teva valoració serà molt útil, encara que no sigui exacta.

  • Els danys per nevada solen produir-se en zones on aquest fenomen meteorològic no és habitual. Els boscos d’alta muntanya dels Pirineus i muntanyes prepirinenques no es veuen tan afectat perquè hi estan més adaptats. En canvi, als boscos de les muntanyes mitjanes del litoral i prelitoral el pes de la neu sobre les capçades dels arbres pot provocar que es trenquin branques i, fins i tot, s’escapci l’arbre sencer.

    Les nevades humides, aquelles en que la neu es barreja amb aigua, són les que solen fer més mal als boscos, perquè el pes de la neu és més elevat. A Catalunya hi va haver un temporal d’aquest tipus el 26 de desembre de 2009, que va afectar de manera molt intensa la comarca gironina de l’Alta Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica. Es va calcular que la neu havia devastat 16.500 hectàrees de bosc, principalment d’alzines i altres planifolis.

    A banda de l’alarma social que generen les nevades, també generen preocupació al sector forestal per dos motius:

    1. Perquè poden devastar grans extensions de bosc en molt poc temps.
    2. Perquè generen molta fusta morta de cop, la qual cosa pot afavorir la proliferació d’algunes plagues forestals (com els escolítids) que es poden propagar als boscos sans veïns.

    Encara hi ha qüestions que no coneixem bé sobre els esdeveniments climàtics extrems i les seves conseqüències. D’una banda, encara no hi ha prou evidències científiques que indiquin que les nevades fora de temporada es puguin atribuir directament al canvi climàtic. D’altra banda, no es coneix quina és l’arquitectura idònia que han de tenir les capçades de les diferents espècies d’arbres i sota quines condicions poden ser més resistents a les nevades. Tampoc coneixem quin tipus de gestió forestal podria millorar la resistència a la neu d’aquests arbres. És imprescindible recollir més dades per comprendre bé el perquè i com afectaran les nevades als boscos a mig i llarg termini.

  • La informació que obtindrem amb les vostres observacions (on hi ha hagut danys per nevades i com d’afectat està el bosc) es combinarà amb dades del tipus de gestió, dades meteorològiques (precipitació, temperatura, velocitat del vent), mapes topogràfics i altres fonts d’informació, amb les quals elaborarem models. Això ens permetrà respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:

    • Les afectacions més grans es donen en zones baixes o de muntanya mitjana?
    • La gestió forestal prèvia hi ha tingut res a veure?
    • Quines espècies d’arbres i tipologies de bosc són més resistents?
    • Quina arquitectura de capçada fa més resistent l’arbre a la nevada?
    • Com es recupera el bosc després de les nevades?

    Quan tinguem dades recollides de diversos anys podrem tractar la informació tenint en compte com es preveu que canviï el règim de nevades extremes. Amb això podrem predir l’impacte de l’afectació per nevades en els boscos catalans per a les properes dècades i respondre a preguntes com ara:

    • Quina proporció dels boscos catalans es podria veure afectada?
    • És més probable que hi hagi afectacions severes a les comarques del nord o del sud?
    • I a l’interior o a la costa?

    Conèixer tota aquesta informació serà molt útil per planificar la gestió forestal preventiva i augmentar la resistència del bosc a les nevades.

Mapa d'alertes per nevades

Aquest mapa et permet veure totes les contribucions dels ciutadans i ciutadanes a les alertes sobre nevades que hem activat. Si t’has registrat a l’hora de fer les observacions, pots visualitzar totes les dades que has aportat seleccionant el teu usuari.

 
 

Més informació sobre les nevades

A Europa, diverses nevades han afectat darrerament considerables extensions de bosc i han suposat pèrdues econòmiques per als propietaris forestals i les administracions. Una de les més recents va ser a l’abril de 2017 i va afectar molt especialment el centre i l’est d’Europa. Països com Alemanya, Polònia, Romania, Ucraïna o Moldàvia per exemple es van veure intensament impactats.

Tot i aquests episodis, encara hi ha força incertesa sobre com canviarà la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems com a conseqüència de l’augment de la temperatura del planeta. El cas de les nevades no és una excepció i, malgrat que es van acumulant més i més evidències que relacionen el nombre i la intensitat dels episodis amb el canvi climàtic, cal considerar també altres aspectes com les característiques del bosc, la localització geogràfica i la topografia a l’hora de determinar el dany causat per les nevades.

L’efecte de les nevades pot ser més devastador quan es produeixen fora de la temporada més habitual. És per aquest motiu que a la primavera les nevades són més preocupants i que, a més, si es tracta de neu humida pugui produir més destrosses.

L’abandonament del bosc des de fa dècades ha propiciat l’aparició de masses d’arbres joves, prims i molt atapeïts, sobre tot en pinedes de pi blanc, i això pot agreujar encara més els efectes de les nevades. Si no es van fent aclarides de tant en tant, creixen molt en alçada però no en gruix, i això els fa especialment inestables i vulnerables a l’acció d’una nevada. També les antigues deveses abandonades amb roures, alzines o sureres amb arbres de capçada molt ampla es poden esberlar amb molta facilitat pel pes de la neu.

nevada moderada