Per valorar el grau d’afectació hauràs d’escollir a quina d’aquestes imatges s’assembla més el bosc que estàs observant.

	Afectació molt alta El 90 % dels boixos han perdut gairebé totes les fulles.
	Afectació alta El 60 % dels boixos han perdut moltes fulles.
	Afectació moderada El 30 % dels boixos han perdut fulles.
	Afectació baixa El 10 % dels boixos han perdut fulles.

Cada ecosistema forestal té les seves característiques i pot ser que, en alguns casos, resulti més difícil escollir a quina imatge s’assembla més la teva observació. Si observes una part de la boixeda aproximadament com el que veus en el dibuix, la teva valoració serà molt útil, encara que no sigui exacta.

L’eruga del boix (Cydalima perspectalis) és una espècie d’arna invasora que, durant la seva fase d’eruga, s’alimenta de les fulles del boix i pot arribar a deixar-los totalment defoliats.

Aquesta arna és originària de l’est asiàtic (Xina, Japó i Corea), però va ser introduïda accidentalment a Europa a través del comerç de plantes vives al 2007, concretament a Alemanya i als Països Baixos. Anys després, al 2014, es va trobar per primera vegada a Catalunya —a Besalú, Girona— i en molts pocs anys s’ha convertit en una nova plaga al nostre país. Es desconeix quina és la seva distribució actual, doncs té una alta capacitat invasora i en fase d’arna pot volar diversos quilòmetres i posar-hi els ous. El que sí es coneix pel moment és que les comarques més afectades són la Garrotxa i Osona, encara que hi ha d’altres on també se n’ha trobat, com ara el Ripollès, la Selva, Pla de l’Estany i Girona, sense saber, però, quin és l’abast de l’afectació.

Actualment, l’eruga del boix està generant una gran alarma social pels efectes visibles que causa als boixos: els deixa totalment defoliats i, fins i tot, pot arribar a devorar la seva escorça, posant en perill la supervivència de la planta.  Alhora hi ha molta incertesa sobre les implicacions que poden tenir aquestes altíssimes afectacions d’una banda pel desconeixement que tenim sobre la capacitat de recuperació dels boixos afectats i de l’altre de la velocitat d’expansió de la plaga. En relació al benestar de les persones, les erugues fan uns fils de seda que les permeten desplaçar-se d’uns boixos a uns altres per seguir menjant-se´ls i formen autèntiques teranyines que s’enganxen al cos de les persones que passegen entre arbustos infectats.

Encara existeix molt desconeixement de la seva expansió actual i potencial, de la intensitat de la seva afectació, de com ha variat el seu cicle de vida a Catalunya, de l’impacte que el debilitament i/o mortalitat dels boixos pot acabar tenint a les altres espècies d’animals i plantes d’aquests ecosistemes, de si apareixeran enemics naturals que ajudin a controlar la plaga, etc.

És imprescindible començar a recollir dades per intentar respondre aquestes preguntes i comprendre el més aviat possible com s’expandeix i com afecta i afectarà l’eruga del boix a les boixedes de Catalunya.

La informació que obtindrem amb les vostres observacions —on hi ha hagut afectació per l’eruga del boix i com d’afectat està el boix— ens servirà per anar monitoritzant l’expansió d’aquesta plaga. També es combinarà amb més dades: meteorològiques (precipitació, temperatura, etc.), mapes topogràfics i altres fonts d’informació, amb les quals modelitzarem la seva expansió. Això ens permetrà respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:

• Hi ha condicions concretes, que puguem detectar, que afavoreixin o retardin l’expansió de l’eruga del boix?
• Fins a on ha arribat l’expansió de la plaga?
• A quina velocitat es propaga? Pot acabar afectant a tota Catalunya? Quan?

Combinarem aquesta informació amb experiments específics per analitzar la mortalitat del boix després d’atacs continuats de la plaga i respondre preguntes com ara:

• Es recupera el boix després de l’atac de l’eruga?
• Quina proporció de les boixedes de Catalunya podrien morir?
• És més probable que hi hagi afectacions més severes en unes zones o altres?
• Com pot afectar l’alta mortalitat de boixos al funcionament global de l’ecosistema forestal?

Conèixer tota aquesta informació serà molt útil per tenir dades sobre l’expansió de l’eruga i poder localitzar nous focus de la plaga.