Una investigació recent, en el qual han participat investigadors del CREAF i el CTFC, revisa 240 estudis duts a terme des del 2000 al 2015 sobre gestió forestal. En funció dels resultats trobats, es consideren tres punts clau que s’han de tenir en compte a l’hora de gestionar els boscos:
I. Els beneficis en la gestió a curt termini no tenen perquè resultar en una adaptació a llarg termini. Queda demostrat que al Mediterrani hi ha una tendència en gestionar a curt i mig termini per evitar riscos, sobretot en la prevenció d’incendis. En aquests casos funciona, però no és extrapolable a d’altres. Encara hi ha una manca d’estudis científics que dirigeixen la seva investigació a promoure adaptacions a llarg termini. Quines serien aquestes? Per exemple, s’espera que els boscos mixtes aportin importants beneficis per a l’adaptació del canvi climàtic dels ecosistemes mediterranis i manteniment dels seus serveis ecosistèmics. Així mateix, promoure la diversitat i les interaccions entre espècies és molt important per als beneficis de funcions clau de l’ecosistema, com és la productivitat. I dins d’una mateixa espècie, modificar la diversitat funcional i genètica pot millor la capacitat de les poblacions per al futur estrès ambiental.
II. Cal identificar els efectes indirectes de cada gestió i valorar si el guany és superior.
III. Es necessita millorar la base científica enfocada en les estratègies d’adaptació. També la recerca s’ha focalitzat desproporcionadament en disminuir riscos i incrementar la resistència a curt termini, cal potenciar els estudis que busquin optimitzar l’adaptació i les respostes a nivell d’ecosistema.
Aquesta informació ha estat extreta d’una fitxa del Prismàtic. Podeu consultar-la completa en aquest enllaç.