El biòleg Quim Canelles ha avançat en el coneixement de l’impacte de les plagues d’insectes en el paisatge forestal a través de la seva tesi. Concretament, s’ha centrat en el cas de la papallona del boix (Cydalima perspectalis), de la qual n’ha pogut descriure el nínxol ecològic i la distribució i impactes potencials gràcies a les dades d’AlertaForestal.

Les plagues d’insectes formen part del paisatge forestal habitual. Tot i això, en els darrers anys han patit un augment en nombre i impacte degut principalment als canvis d’usos del sòl, els canvis en el clima i la introducció d’espècies invasores. Davant aquesta situació, Quim Canelles, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha centrat la seva tesi en seguir augmentant el coneixement de l’impacte d’aquest tipus de plagues sobre el paisatge forestal i  integrar-lo en eines de modelització que ajuden a la predicció de les seves conseqüències en un futur canviant. A més, focalitza el seu estudi en el cas de la papallona del boix (Cydalima perspectalis), un lepidòpter originari d’Àsia, invasor des de 2014 a Catalunya i protagonista d’una de les alertes actives a AlertaForestal.

“En general, la tesi se centra en com diverses pertorbacions biòtiques modifiquen el paisatge forestal. L’enfoc concret el situem en el cas de la Cydalima perspectalis, estudiant com aquesta papallona canvia el paisatge forestal català a través de diferents models”, explica el Quim.

Un estudi a tres bandes

A partir de la feina feta en aquesta tesi, s’han redactat tres articles científics ben diferenciats. El primer fa una revisió bibliogràfica sobre com interaccionen les plagues amb altres pertorbacions. La principal conclusió que se n’extreu és que, tot i que les interaccions entre pertorbacions són molt complexes, la majoria dels resultats indiquen que tant els incendis com la sequera es veuen beneficiats per les plagues i viceversa. Això pot observar-se, per exemple, en boscos afectats per processionària, on la defoliació dels pins generarà un augment de la quantitat de fusta seca i, conseqüentment, una acumulació de combustible que actuaria com a agreujant d’un possible incendi.

Diferències climàtiques clau

El segon article ha aconseguit definir el nínxol ecològic i climàtic de la papallona del boix, per tal de poder predir la seva afectació arreu d’Europa. La gran conclusió d’aquesta part ha estat que el factor que més limita la presència d’aquest lepidòpter és l’adequació climàtica, deixant en un paper més secundari el tipus d’hàbitat o la composició del bosc. De fet, s’ha descobert que l’estacionalitat condiciona molt a la papallona del boix: com més grans són les diferències climàtiques en les diverses èpoques de l’any, menys probabilitat hi ha d’un efecte sever de la Cydalima sobre els boixos. Per tant, s’espera que l’afectació sigui més gran en aquells territoris amb rangs tèrmics i pluviomètrics més estables al llarg de l’any. A més, això ens revela que el canvi climàtic no beneficia la papallona del boix, ja que la tendència d’aquest és augmentar l’estacionalitat global.

Al nord-est de la península es veu un cert patró de continentalitat, on els boixos més susceptibles de ser atacats són aquells que es troben prop de la costa i a baixa elevació (a les províncies de Girona, Barcelona i Navarra) i exclouen el Pirineu central (Lleida, Osca, etc.). En general, podem afirmar que la distribució de C. perspectalis depèn de la presència de la seva planta nutrícia, la seva capacitat de dispersió i la seva idoneïtat climàtica.

Quant a les previsions futures de l’impacte d’aquest lepidòpter a Catalunya, l’estudi apunta a que aquesta plaga descriu una relació de consumidor-recurs que fluctua amb l’estat dels boixos i el Quim Canelles, l’autor, fa una crida a tenir una visió més general d’aquest problema ambiental: “L’impacte de la Cydalima en algunes zones és brutal i tenim la incògnita de si la capacitat de rebrot del boix podrà aguantar aquestes afectacions durant diversos anys seguits. Tot i això, apunto a que hi haurà un cert equilibri entre ambdues poblacions, amb conseqüències molt diferents segons la zona. M’agradaria que evitem alarmismes; la papallona del boix afectarà molt severament algunes zones, però no crec que arrasi amb tots els boixos de Catalunya, sinó que tendirà a l’equilibri amb aquests. Hem de tenir en compte que potser tenim anys molt dolents, però les dinàmiques poblacionals són a llarg termini, pensant en 50 o 80 anys vista”.

La sequera i els incendis, indiferents per a la Cydalima

Pel que fa al tercer i últim article, tancava el cercle dels altres dos relacionant les pertorbacions forestals amb la papallona del boix. Sorprenentment, i a diferència del que es podia esperar segons els resultats del primer article, aquest lepidòpter no es veuria beneficiat ni perjudicat pels episodis de sequera o els incendis forestals, tot i que els investigadors reiteren la complexitat d’aquest tipus d’interaccions.

La importància d’AlertaForestal

L’estudi ha estat possible, en gran part, gràcies a les dades de ciència ciutadana d’AlertaForestal. “La informació de la ciència ciutadana és molt útil, ja que permet tenir moltes més dades de les que podria prendre un sol grup d’investigadors. Hem d’agrair la tasca de la gent que participa en AlertaForestal, ja que les seves dades han estat clau per fer els dos models amb els que es basa aquesta tesi: el model de nínxol climàtic i el de nínxol ecològic de la papallona del boix. Les dades de la gent s’han complementat amb les dels Agents Rurals i ajuden a reforçar-les. També m’agradaria encoratjar la ciutadania a seguir participant en AlertaForestal perquè és una bona forma d’involucrar-se personalment en els problemes ecològics del país”, afirma el Quim, visiblement agraït.

Aquest estudi ofereix una base de gran valor per a la futura recerca i per al disseny d’estratègies de gestió de boscos i plagues: “Davant l’impacte d’espècies invasores com la papallona del boix s’ha d’actuar molt ràpid i és difícil perquè són espècies desconegudes. Confio que aquests resultats serveixin com a base a l’hora de planificar la gestió de la Cydalima perspectalis i els boscos del nostre territori, ja que ofereixen una visió més global per entendre què passarà amb aquest lepidòpter a llarg termini”, conclou el Quim.