Afectació molt alta El 90 % dels arbres estan de color marronós o han perdut les fulles.
	Afectació alta El 60 % dels arbres estan de color marronós o han perdut les fulles.
	Afectació moderada El 30 % dels arbres estan de color marronós o han perdut les fulles.
	Afectació baixa El 10 % dels arbres estan de color marronós o han perdut les fulles.

Cada bosc té les seves característiques i pot ser que, en alguns casos, resulti més difícil escollir a quina imatge s’assembla més la teva observació. Si contemples un tros de bosc aproximadament com el que veus en el dibuix, la teva valoració serà molt útil, encara que no sigui exacta.

Els episodis de sequera són habituals a totes les parts del món on hi ha clima mediterrani, per una qüestió molt senzilla: perquè hi ha una època de l’any (l’estiu) en què fa molta calor i alhora plou molt poc.

Per aquesta raó, molts dels nostres boscos ja estan adaptats a patir eixuts estivals i moltes espècies d’arbres mediterranis han desenvolupat mecanismes per evitar la pèrdua excessiva d’aigua. Però el canvi climàtic està agreujant l’efecte de les sequeres de quatre maneres diferents:

• Està fent que les sequeres estiguin arribant a boscos que no estaven gens habituats a patir-les, afectant així a espècies amb menys mecanismes per limitar la pèrdua d’aigua.
• Està fent que les sequeres estivals siguin més intenses i més llargues, posant a prova la capacitat de resistència de les espècies més mediterrànies que estan més adaptades.
• Està fent que apareguin episodis intensos de sequera també a la primavera, quan els boscos estan més actius i necessiten més aigua per créixer i mantenir-se, i a la tardor, on algunes espècies d’arbres reprenen l’activitat i poden rebrotar de nou.
• Està fent que els boscos quedin debilitats un cop han patit l’episodi de sequera i algunes plagues d’insectes puguin aprofitar-se’n posteriorment, com els escarabats escolítids, infectant-los.

Quan la sequera és molt intensa, algunes espècies d’arbres eviten la pèrdua d’aigua assecant les fulles i reduint al mínim la seva activitat, per tal d’evitar la mort. Altres espècies suporten aquestes condicions mantenint les fulles verdes, però quan la situació és molt extrema o s’allarga en el temps, acaben morint.

El darrer informe de l’IPCC preveu que aquestes situacions d’eixut seran cada vegada més extremes a la Conca Mediterrània, on la temperatura estival pujarà entre 3 i 4 graus i la precipitació es reduirà aproximadament a la meitat. Si aconseguim saber amb més precisió quan i on es produeixen ara les sequeres i quines són les espècies més vulnerables, serem més capaços de fer models predictius d’aquestes afectacions i els seus problemes associats de cara al futur i, per tant, d’avançar-nos a fer una gestió adequada dels boscos perquè suportin millor aquestes condicions.

I per aconseguir això calen dues coses molt importants: moltes dades i temps. Per aquest motiu demanem la teva col·laboració, no només per recollir les imatges de boscos afectats per la falta d’aigua, sinó per molts altres motius que acaben provocant el símptoma de la sequera (elevades temperatures, plagues forestals, etc.).

La informació que obtindrem amb les vostres observacions (on hi ha afectació per sequera i com d’afectat està el bosc) es combinarà amb dades d’anomalies climàtiques, mapes topogràfics i altres fonts d’informació que tenim per elaborar models predictius. Esperem que això ens permeti respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:

• Com de llarga i d’intensa ha de ser la sequera perquè afecti el bosc?

• I perquè perdin les fulles els arbres que fan servir aquest mecanisme de protecció?

• Quan de temps triguen a recuperar-se els arbres?

• Es recuperen igual si les sequeres tenen lloc més sovint?
• Quines són les espècies que suporten millor les sequeres i quines pitjor?
• Les zones afectades es recuperen d’un any per l’altre?
• Totes les espècies es recuperen igual?
• Les zones obagues estan menys afectades que les solanes?

Quan tinguem moltes dades recollides de diversos anys, analitzarem tota la informació i la introduirem en models que tinguin en compte com canviarà el clima en el futur. Així podrem predir l’impacte de la sequera en els boscos de Catalunya per a les properes dècades i respondre preguntes com ara:

• Si continua augmentant la temperatura, o disminuint la precipitació, on hi haurà més afectacions per sequera?
• Quines espècies es veuran més afectades?
• Quina superfície es podrà veure afectada?
• Quina d’aquesta superfície es podrà recuperar?
• On és més probable que hi hagi més afectació, a les comarques de muntanya, les d’interior o al litoral?

Aprofundir en tots aquest aspectes serà molt útil per fer una gestió preventiva i servirà a l’administració forestal per decidir on i com actuar.