El pi roig, un pi molt vulnerable a la sequera

**Pi roig (Pinus sylvestris)**

El pi roig pot arribar als 30 metres d’alçada, el seu tronc és caracteritza per ser d’un color salmó o ataronjat fàcil de reconèixer. Un altre tret característic és que les seves fulles i pinyes són les més petites.

Aquest arbre viu en zones altes muntanyoses, per sobre dels 1000 metres, pot arribar fins als 2000 metres.

És resistent als petits incendis, però no gaire als grans incendis forestals

Les zones on habita el pi roig no són propenses a patir incendis, i els focs que afecten a les pinedes solen ser de baixa intensitat. Davant d’aquest tipus d’incendis, gràcies a la seva escorça gruixuda, el pi roig és mol resistent. Fins i tot, quan el 90% del teixit de creixement s’ha mort durant l’incendi, l’arbre pot arribar a sobreviure. No obstant això, davant d’un gran incendi la seva regeneració és difícil. Una de les raons és que com la pinassa, i a diferència del pi blanc, no té pinyes seròtines, a més, quan els pinyons sobrepassen els 70ºC la germinació es redueix i és retarda. Altres motius que poden influenciar en la poca regeneració són la depredació dels pinyons i els efectes de les glaçades i la sequera.

El problema actualment és que els canvis en les condicions climàtiques i ambientals han portat el foc a zones que abans es cremaven molt poc, com ara pinedes de pi roig. Si augmenten els grans incendis que afecten a aquestes pinedes, l’espècie podria desaparèixer pràcticament per la seva reduïda capacitat de regeneració i ser substituïdes per boscos d’alzina o de roures.

No és gaire resistent a la sequera

La regeneració del pi roig davant la sequera és limitada i, fins i tot, pot causar la mort de l’arbre. L’efecte més directe de la sequera és la defoliació, però també provoca una manca d’aigua que pot reduir la capacitat dels arbres per resistir la invasió de paràsits i fer que sigui més vulnerable a una nova sequera. Les conseqüències de la sequera a Catalunya són molt visibles a les muntanyes de Prades i a les comarques del Pallars Sobirà i el Moianès.

Els episodis de sequera poden afavorir una substitució del tipus de bosc en un futur, especialment en zones on comparteix l’espai amb altres espècies arbòries més resistents, com ara alzines, roures o altres pins.

La seva fusta és molt apreciada

La fusta del pi roig, com la de la pinassa, és molt valuosa. El pi roig ha estat utilitzat històricament per a la construcció de vaixells i d’edificis, de fet, bona part dels edificis del segle XX tenen bigues i altres materials de construcció de pi roig. A més, també se n’ha aprofitat la pega, una mena de brea feta amb reïna que serveix per impermeabilitzar, la reïna, la llenya i les pastures de sotabosc.

Actualment la seva fusta s’empra per fabricar una gran quantitat de productes, com ara bigues de construcció, embalatge industrial, pals de telèfon, tauler, etc.

A les pinedes prepirinenques de pi roig pot aparèixer fauna subalpina

La majoria d’espècies que conviuen a les pinedes de pi roig són de caràcter generalista. Tot i això, hi ha algunes especificats, per exemple, a la cota superior de les pinedes prepirinenques, en contacte amb els boscos subalpins d’avet o de pi negre, poden aparèixer espècies subalpines com ara el gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirenaic (Aegolius funereus), el picot negre (Dryocopus martius), el reietó (Regulus regulus), la marta (Martes martes) i la granota roja (Rana tempporaria).

Típic a zones muntanyoses d’Espanya

La seva àrea natural a Espanya s’estén pel centre i el quadrant nord-oriental. Podem trobar-ho a Serra de Baza i Serra Nevada, per repoblació també s’ha estès al nord. Les seves masses més grans les trobem als Pirineus, el Sistema Ibèric, el Maestrat i el Sistema Central.

A Catalunya les pinedes del pi roig predominen a bona part dels Pre-pireneus, des del Ripollès fins a la Vall d’Aran. També a les parts altes del massís del Port i de les muntanyes de Prades.

Descarregar fitxa del pi roig.

Descarregar infografia per a identificar les diferents espècies de pins.