Els boscos mixtos on trobem sobretot alzines, roures i alguns pins fan que la processionària tingui més dificultat per trobar aliment i la mantenen a ratlla. En canvi, els boscos homogenis de pins l’ajuden a proliferar.

En Lluc Serrat és alumne de 2n de batxillerat de l’Institut Torre del Palau (Terrassa) i ha dedicat el seu Treball de Recerca a estudiar la processionària del pi. En Lluc ha participat des de fa 3 anys en el projecte Joves i Ciència impulsat per la Fundació Catalunya – La Pedrera, on ha fet estades d’estiu al campus de ciències Món Natura Pirineus. Va ser allà on va descobrir el món forestal i on se li va obrir el ventall de possibilitats per conèixer la natura amb una perspectiva més científica. 

Des d’AlertaForestal hem pogut parlar amb ell perquè ens expliqui la seva experiència desenvolupant el seu Treball de Recerca. 

Grup d’erugues de processionària enterrant-se

 

Com vas començar a interessar-te per la processionària? 

Arran d’escriure un article sobre les afectacions de la processionària en el creixement del pi negre en el marc del projecte Joves i Ciència. Després d’estudiar aquest tema vaig voler aprofundir més dedicant-hi el meu Treball de Recerca. 

 

De què tractava aquest article? 

Volíem estudiar quina és l’afectació en el creixement del pi negre (Pinus nigra) que ha estat afectat per processionària. La processionària en si no és un problema perquè el pi pot recuperar-se fàcilment, però l’any que ha estat afectat per la plaga, el pi no mostra cap creixement radial als anells. 

El meu Treball de Recerca aprofundeix en aquest tema: fa un estudi de l’estat actual de la processionària a Catalunya i una petita predicció de quin serà el seu estat futur. També estudia les mesures que prenen diferents ajuntaments i la Generalitat davant d’aquesta problemàtica. 

 

Explica’ns què és la processionària. 

És una plaga devastadora que s’alimenta de les fulles de les coníferes. La trobem principalment a la zona mediterrània. És un insecte gregari, que viu en colònies. S’alimenta sobretot de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus nigra), que són les seves espècies preferides i a les que afecta principalment a Catalunya. La seva regió ideal és la zona del Prepirineu: allà on no fa fred un extrem, però tampoc molta calor que pugui estimular els parasitoides que amenacen la seva supervivència. 

 

Quina és la problemàtica que suposa? 

La processionària, tal com explico a l’article amb La Pedrera, provoca l’aturada del creixement dels pins . Això passa perquè si un arbre és atacat reiteradament per la processionària, haurà d’invertir molta energia per combatre-la i per regenerar les acícules (les fulles). Això es deu al fet que la processionària pot deixar defoliats (sense fulles) molts arbres d’un bosc.  

 

Es pot considerar una plaga? Si és el cas, com ha arribat a ser considerada plaga? 

És cert que en general, la processionària no és un problema. Al contrari, jo he observat que inclús pot tenir un efecte positiu en el bosc, ja que ajuda a la regeneració de les fulles del pi. El problema ve quan hi ha una sobrepoblació d’aquesta espècie que provoca una afectació molt generalitzada i intensa. Combinada, a més, amb altres afectacions, com pot ser la sequera, pot ser un còctel devastador que provoqui la mort dels pins. Aquests són els casos en els quals és recomanable fer un tractament del bosc. 

Afectació moderada d’una pineda per processionària

 

Quins efectes té el canvi climàtic sobre l’espècie? 

Un dels efectes del canvi climàtic és l’augment de la temperatura. La processionària és una espècie molt limitada per la temperatura (tant les altes com les baixes). Si les temperatures a l’hivern són molt baixes les erugues deixen de desenvolupar-se i es queden en un estat de letargia, o fins i tot poden morir. D’altra banda, amb les temperatures molt elevades també es veuen afectades i, a partir dels 40 ºC, moren. 

A més, segons alguns estudis fets per José Hodar a Sierra Nevada la calor estimula els paràsits que afecten les erugues, augmentant la probabilitat de parasitació de l’espècie amb l’augment de la temperatura. 

 

Tenint això en compte, quines prediccions has pogut fer a mitjà i llarg termini de la processionària als boscos mediterranis? 

Vaig centrar-me en Terrassa per fer les prediccions. Fent ús d’una sèrie d’eines de predicció vaig estimar que d’aquí a 60 anys les temperatures màximes i mínimes hauran pujat uns 3º C. Això pot provocar que hi hagi una reducció de processionària a les zones més costaneres. Hi haurà un augment dels parasitoides i, a més, es trobaran més a prop de les temperatures crítiques per la seva supervivència. Pel que fa a les poblacions del Prepirineu veurem un desplaçament altitudinal. Això vol dir que, per trobar les condicions òptimes de creixement, la processionària es desplaçarà cap amunt, passant del Prepirineu, al Pirineu. 

 

Què comportarà aquest desplaçament? 

La processionària podrà afectar a espècies que fins ara no es menjava. Per exemple, actualment encara hi ha poca afectació de pi negre a Catalunya, però a Sierra Nevada ja s’ha començat a veure un augment d’afectacions al pi negre. Podem esperar que a Catalunya acabi passant el mateix, ja que el pi negre és propi d’altituds més elevades on fins ara la processionària no trobava les condicions per viure-hi..  

Un altre efecte d’aquest augment de temperatura és l’avançament del cicle d’aquest insecte, que està molt condicionat per la temperatura i la humitat. Per exemple, com més sec està el sòl, abans desclouen de la seva fase d’enterrament i neixen les papallones. Això comporta que tot el cicle s’avança: apareixen abans les adultes, ponen abans els ous i les erugues desclouen també abans. Per tant, les erugues tenen més temps per desenvolupar-se abans de que arribi l’hivern, augmentant la seva supervivència enfront de les baixes temperatures. De fet, aquest any ja hem observat un avançament del cicle gràcies a les observacions d’AlertaForestal. 

 

“Un altre efecte d’aquest augment de temperatura és l’avançament del cicle d’aquest insecte”

 

L’impacte de la processionària és igual a totes les zones de Catalunya? 

Aquí entra una mica el factor de la biodiversitat. En els últims anys la biodiversitat ha disminuït. Això afavoreix l’aparició de plagues. La processionària es veu afavorida pels boscos de pins homogenis. Per exemple, una plantació de pi que es destina a la producció de fusta és un espai ideal pel desenvolupament de la processionària. En canvi, un bosc mixt com seria el del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, on trobem sobretot alzines, roures i alguns pins, no és tan ideal per l’espècie. Aquests entorns fan que a la processionària tingui més dificultat per trobar aliment i es mantingui a ratlla. 

 

Explica’ns una mica més què vas estudiar en el teu Treball de Recerca. 

El meu treball es titula “Anàlisi i predicció de l’afectació de la processionària a Catalunya i terme municipal de Terrassa”. L’objectiu era fer un estudi profund de l’espècie (cicle, parasitoides, depredadors…), conèixer els pins de Catalunya, estudiar l’afectació de la processionària en aquests pins, conèixer els tractaments que es fan per processionària a Terrassa i determinar si són efectius. 

Per últim, també vaig voler fer un compte d’Instagram (@infoprocessionaria) per no quedar-me el treball només per mi i poder compartir-ho a través d’una xarxa social. A més, va ser una sort trobar-vos a vosaltres! De fet, Alerta Forestal ha estat una eina fonamental per poder desenvolupar el meu treball! Sense els vostres recursos (mapes, informació, seguiment) m’hauria sigut molt més difícil fer aquest treball! 

 

Abans hem parlat de quan la processionària és una plaga. En ser una espècie autòctona, creus que se l’ha de combatre? Per què? 

En el cas de les ciutats, la processionària pot ser un problema pel que fa a la salut pública. Així és com es tracta des de l’Ajuntament. En aquest cas considero que sí que es poden fer tractaments químics (no amb Bacillus thuringiensis) sempre que estiguin justificats.  

No obstant això, en el cas dels boscos i la salut forestal, la processionària no és un problema en si. Al contrari, forma part de la biodiversitat dels boscos, de la xarxa tròfica i ajuda una mica a regenerar-los. La processionària es pot tornar un problema quan hi ha sobrepoblació. Si una zona de pins està molt afectada cada any, és possible que s’hagi de fer un tractament biològic amb Bacillus thuringiensis, (un tractament localitzat que només afecta la processionària). Un tractament químic al bosc pot ser una destrossa ja que afectaria a tot l’ecosistema.  

No obstant, si hi ha una zona que està greument afectada reiteradament cada any, pot voler dir que aquests pins no haurien d’estar allà. Potser, aquesta afectació constant, vol dir que allà hauria d’haver-hi altres espècies d’arbres, no pins. Possiblement som nosaltres el problema, que hem desestabilitzat i modificat els ecosistemes. Evidentment, nosaltres podem ajudar i fer tractaments per evitar aquestes afectacions, al final és un tema de salut forestal, però realment les zones greument afectades poden ser una bona oportunitat per reflexionar sobre si aquests espais haurien de ser pinedes o boscos amb altres espècies d’arbres.  

Això és un missatge que em va fer arribar el José Hodar quan el vaig entrevistar pel meu treball. Recordo que també em va dir: “Si a una ciutat no vols processionària, no plantis pins”. De fet, a Terrassa ja no es planten pins, sinó que es plantegen altres espècies per evitar la problemàtica de la processionària. 

 

 Grup d’erugues de processionària enterrant-se

 

 

Creus que el fet que la processionària molesta a les persones i les mascotes, s’ha creat un alarmisme exagerat respecte aquesta espècie? 

És veritat que quan parles a les persones de la processionària, molta gent la coneix i la relaciona amb quelcom negatiu. És natural que les persones s’alterin quan es creuen amb la processionària per la reacció urticant que pot provocar, però aquí ja entra el paper dels professionals. Hem de ser conscients que aquesta és la reacció d’algunes persones i que poden arribar a fer bestieses com tirar alcohol o cremar-les. Potser l’administració i els professionals haurien de fer conscienciació sobre l’espècie, una mica com ja feu vosaltres des d’AlertaForestal, i parlar a la població de l’existència d’aquest insecte i de com conviure-hi en comptes de només posar el focus en combatre’l.  

  

Què opines d’Alerta Forestal? Creus que la ciència ciutadana pot ser una eina vàlida per obtenir més formació de la processionària? 

La primera pregunta que em vaig fer quan vaig trobar AlertaForestal, en veure que estava basat en ciència ciutadana, va ser: realment és efectiu aquest projecte? En ser ciència ciutadana està molt condicionat als hàbits de les persones i em preocupava que no reflectís del tot la realitat. Per sortir de dubtes vaig fer una comprovació molt senzilla: vaig aconseguir uns mapes de la Generalitat de l’afectació per processionària a Catalunya i vaig sobreposar-los amb els mapes d’Alerta Forestal. Les zones amb afectació per processionària eren les mateixes, els mapes coincidien amb una correlació molt alta! Això demostra que el projecte funciona i que reflecteix la realitat. A més, considero que és una forma molt bonica de fer-ho, fent partícip a tothom i animant a cuidar dels boscos entre tots. 

  

Per acabar: si poguessis enviar un missatge al voluntariat d’Alerta Forestal, quin seria? 

Realment, la processionària no és un problema. El problema som nosaltres. Hem de ser més respectuosos amb l’entorn i aprendre a adaptar-nos més a ell, documentar-lo i conèixer-lo per tal de cuidar més i millor els nostres boscos.