La processionària és una papallona nocturna autòctona que en la seva fase d’eruga s’alimenta de les acícules dels pins, provocant el seu afebliment. Quan les erugues són grans desprenen uns pèls urticants que poden provocar lesions i molèsties a persones i animals.

El símptoma més clar de presencia de processionària al bosc són les bosses a les capçades dels pins a finals de la tardor i l’hivern i les processons d’enterrament que fan les erugues del desembre a l’abril. Des de que neixen les erugues fins que comencen les processons, s’alimenten de les fulles dels pins i es poden observar les defoliacions. En arbres adults no solen causar la seva mort, però provoquen una disminució del creixement, i un augment de la seva debilitat, predisposant-los a atacs d’altres insectes perforadors que són els que podrien causar la seva mort.

La processionària s’alimenta de totes les espècies de pi (i cedres), tot i que tenen una preferència per la pinassa (Pinus nigra) i pel pi roig (Pinus sylvestris).

Per valorar el grau d’afectació hauràs d’escollir a quina d’aquestes imatges s’assembla més el bosc que estàs observant.

	Afectació molt alta El 90 % dels arbres tenen bosses i han perdut moltes fulles.
	Afectació alta El 60 % dels arbres tenen bosses i han perdut moltes fulles.
	Afectació moderada El 30 % dels arbres tenen bosses i han perdut moltes fulles.
	Afectació baixa Es veuen bosses poc o molt generalitzades però gairebé no es veuen arbres que hagin perdut fulles.

Cada bosc té les seves característiques i pot ser que, en alguns casos, resulti més difícil escollir a quina imatge s’assembla més la teva observació. Si contemples un tros de bosc aproximadament com el que veus en el dibuix, la teva valoració serà molt útil, encara que no sigui exacta.

La processionària (Thaumetopoea pityocampa) és una espècie d’arna molt coneguda per les bosses de seda que deixa als arbres i per les processons d’erugues que fa a l’hivern.

Durant la fase d’eruga, menja fulles de diferents espècies de pi i de cedre i també serveix d’aliment a diferents espècies d’ocells com ara les mallerengues, les puputs, etc. que viuen a les pinedes. Per aquest motiu, la processionària juga un paper important en l’ecosistema i el més habitual és que les seves poblacions no causin perjudicis importants.

Però de tant en tant, es registren autèntiques explosions demogràfiques d’aquesta arna, la qual cosa provoca certa alarma social, per dos motius:

1. perquè produeixen defoliacions (eliminació de fulles) molt intenses i molt extenses en algunes pinedes, com les dels hiverns de 2016 i 2017.
2. perquè les erugues tenen uns pels defensius urticants que poden irritar la nostra pell i les nostres mucoses (i les de molts altres animals), i produir reaccions al·lèrgiques severes.

Encara hi ha coses que no coneixem bé sobre el comportament d’aquesta espècie. Fins ara, aquestes explosions demogràfiques tenien lloc de manera poc o molt cíclica i no era gens habitual que afectessin dos anys seguits la mateixa zona de manera molt intensa; així, el bosc tenia temps a recuperar-se abans de la següent defoliació. Però aquesta situació està canviant i ara cal recollir més dades per comprendre bé el per què i com afectarà això la salut de les pinedes a mig i llarg termini.

La informació que obtindrem amb les vostres observacions (on hi ha processionària i com d’afectat està el bosc) es combinarà amb dades climàtiques, mapes de vegetació, mapes topogràfics i altres fonts d’informació que tenim per elaborar models. Això ens permetrà respondre algunes preguntes dins del context actual de Catalunya, com per exemple:

• Les afectacions més grans es donen en llocs càlids o freds?
• Com intervnen la pluja o la neu en aquestes afectacions?
• Les erugues prefereixen unes espècies de pi concretes o tant els fa?
• Hi ha altituds per sobre o per sota de les quals no trobem zones afectades?

Quan tinguem dades recollides de diversos anys, podrem tractar la informació tenint en compte com canviarà el clima en el futur i així podrem predir l’impacte de l’afectació de la processionària en els boscos de Catalunya per als propers anys i dècades. Això ens permetrà estimar la probabilitat que passin algunes coses relacionades amb aquest impacte, com ara:

• Si continua augmentant la temperatura, hi haurà afectacions més importants o no?
• Quina proporció de les pinedes de Catalunya es podria veure afectada?
• És més probable que es donin afectacions severes a les comarques del nord o del sud?
• I a l’interior o a la costa?

Conèixer tota aquesta informació serà molt útil per planificar els tractaments forestals preventius i els usos del bosc; per exemple, per desaconsellar de manera anticipada i temporal l’ús recreatiu dels boscos amb molta afectació.